(Grec: Σωκράτης, Atenes, c. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof grec, a qui es considera el fundador de la filosofia occidental.
Vida de Sòcrates
Segons Plató, el pare de Sòcrates va ser Sofronisc, que treballava amb pedra (o bé un picapedrer, o bé un escultor), i la seva mare Fenàreta, una llevadora. Tot i que habitualment se'l caracteritza com a lleig i baix d'estatura, Sòcrates es va casar amb Xantipa, que era molt més jove que ell. Amb ella va tenir tres fills, Làmprocles, Sofronisc i Menexenus. El seu amic Critó d'Atenes el criticaria per abandonar els seus fills quan va refusar intentar escapar abans de la seva execució.
No està gaire clar com Sòcrates es guanyava la vida. Els textos antics semblen indicar que Sòcrates no treballava. En el Simposi de Xenofont s'afirma que Sòcrates va dir que es dedicava tan sols al que creia que era l'art o ocupació més gran: la discussió filosòfica. A Els núvols, Aristòfanes satiritza Sòcrates i el retrata com a algú que accepta un pagament per ensenyar i mantenir una escola sofista amb Chaerephon, però a l' Apologia i al Simposi, de Plató, així com en els relats de Xenofont, Sòcrates explícitament rebutja acceptar qualsevol tipus de pagament per ensenyar.
Judici i mort de Sòcrates
El tribunal que l'havia de jutjar constava de 500 ciutadans, escollits a l'atzar.
Segons explica Plató a l'Apologia, en el judici Sòcrates comença defensant-se dels prejudicis que han portat a aquesta situació. Explica la caricatura que fa d'ell AristòL'any 399 aC, es presenta una acusació contra Sòcrates per tres càrrecs: no creure en els déus grecs i introduir nous déus, traduït habitualment per impietat i corrompre la joventut. També se l'acusa indirectament de ser un sofista i d'ensenyar l'astronomia d'Anaxàgores, que havia estat acusat també d'impietat. Fan l'acusació tres ciutadans atenencs: Anitos, en nom dels artesans i polítics, Mèlet, en nom dels poetes, i Licó, en nom dels oradors.fanes, i també el moment en que considera que van començar els seus problemes: amb la visita a l'Oracle de Delfos. A la pregunta de Querofont a l'Oracle de si hi havia algú a Grècia més savi que Sòcrates, aquest va respondre que no. Sòcrates va considerar que això era una paradoxa, ja que precisament ell afirmava que no sabia res. Per tal de resoldre aquesta contradicció, va preguntar a polítics, poetes i artesans, i es va adonar que aquests en realitat no sabien, sinó que pretenien saber, i que per tant, ben bé podia ser cert el que deia l'Oracle, ja que com a mínim ell era conscient de la seva ignorància. Explica Sòcrates que això li va valer no poques enemistats.
Mètode Socràtic
Algunes cites importants de Sòcrates
Vida de Sòcrates
Segons Plató, el pare de Sòcrates va ser Sofronisc, que treballava amb pedra (o bé un picapedrer, o bé un escultor), i la seva mare Fenàreta, una llevadora. Tot i que habitualment se'l caracteritza com a lleig i baix d'estatura, Sòcrates es va casar amb Xantipa, que era molt més jove que ell. Amb ella va tenir tres fills, Làmprocles, Sofronisc i Menexenus. El seu amic Critó d'Atenes el criticaria per abandonar els seus fills quan va refusar intentar escapar abans de la seva execució.
No està gaire clar com Sòcrates es guanyava la vida. Els textos antics semblen indicar que Sòcrates no treballava. En el Simposi de Xenofont s'afirma que Sòcrates va dir que es dedicava tan sols al que creia que era l'art o ocupació més gran: la discussió filosòfica. A Els núvols, Aristòfanes satiritza Sòcrates i el retrata com a algú que accepta un pagament per ensenyar i mantenir una escola sofista amb Chaerephon, però a l' Apologia i al Simposi, de Plató, així com en els relats de Xenofont, Sòcrates explícitament rebutja acceptar qualsevol tipus de pagament per ensenyar.
Judici i mort de Sòcrates
El tribunal que l'havia de jutjar constava de 500 ciutadans, escollits a l'atzar.Segons explica Plató a l'Apologia, en el judici Sòcrates comença defensant-se dels prejudicis que han portat a aquesta situació. Explica la caricatura que fa d'ell AristòL'any 399 aC, es presenta una acusació contra Sòcrates per tres càrrecs: no creure en els déus grecs i introduir nous déus, traduït habitualment per impietat i corrompre la joventut. També se l'acusa indirectament de ser un sofista i d'ensenyar l'astronomia d'Anaxàgores, que havia estat acusat també d'impietat. Fan l'acusació tres ciutadans atenencs: Anitos, en nom dels artesans i polítics, Mèlet, en nom dels poetes, i Licó, en nom dels oradors.fanes, i també el moment en que considera que van començar els seus problemes: amb la visita a l'Oracle de Delfos. A la pregunta de Querofont a l'Oracle de si hi havia algú a Grècia més savi que Sòcrates, aquest va respondre que no. Sòcrates va considerar que això era una paradoxa, ja que precisament ell afirmava que no sabia res. Per tal de resoldre aquesta contradicció, va preguntar a polítics, poetes i artesans, i es va adonar que aquests en realitat no sabien, sinó que pretenien saber, i que per tant, ben bé podia ser cert el que deia l'Oracle, ja que com a mínim ell era conscient de la seva ignorància. Explica Sòcrates que això li va valer no poques enemistats.
Mètode Socràtic
- Buscar afirmacions del sentit comú.
- Trobar excepicions
- Si té excepcions no és sentit comú
- És fa l'afirmació de les excepcions
- Es busquen de l'afirmació de les excepcions fins el final
Algunes cites importants de Sòcrates
- La filosofia és el camí de la llibertat
- La vida sense qüestionar no és vida
- No totes les ideas són vàlides, així com el teixit alguns són de millor calitat que altres.
