Aquí teniu un dels vídeos on es mostra L'essència principal de la pel·lícula. Matrix és un conjunt de normes i només aquells que tenen el poder poden modificar-les a la seva voluntat.

http://youtu.be/MC7nSbTNKEM

El pensament d'Aristòtil

Sempre he intentat enfocar molts aspectes ètics de la meva vida mitjançant un pensament que un cop em va explicar el meu pare. Deia així:

" L'aigua es pot considerar com una de les coses més bones d'aquesta vida (per no dir la més bona), però tot i així, si intentas beuret 30 litres d'aigua en 5 min. podries morir, et pots ofegar a l'aigua i una gran quantitat d'aigua podria axafar-te, això és el sobreaccés. Si ens falta aigua ens morim, deshidratació, falta de minerals... això és la falta, la carència. Per tant, i seguint l'ètica d'Aristòtil, el correcte, el millor, es troba en l'equilibri. I per acabar, la petitat reflexió de que, si l'aigua és una de les coses més bones, i en sobreaccés o carència pot produir tants perjudicis, només imagineu-vos totes les altres coses.

Què en penseu? Hi esteu d'acord? A comentar!

Arnau Pera Caymari

Matrix: El Mite de la Caverna

Hola gent, després d'haver treballat a classe Plató i haver vist la película de Màtrix, podem veure com els fonaments de la película es basen en teories filosòfiques del pensador Plató, més concretament en la teoria del Mite de la Caverna.

Com ja sabem, la teoria del mite de la caverna és una teoria que explica la concepció de la realitat de cadascú, doncs aquell que ha estat tancat en la cova creurà que el que és real són les ombres, mentre que aquell que ha pogut sortir de la caverna creurà que el que es real son aquells objectes que es poden percebre mitjançant els senits. Gràcies a aquesta explicació de la realitat, Màtrix ens mostra aquesta teoria, però basada en el món de la informàtica, doncs compara els habitants de Màtrix (programa informàtic) amb els habitants de la caverna, i els revels (Neo, Morfeo, per exemple) amb aquells que han estat capaços d'assolir la realitat i que tenen l'obligació d'ajudar als altres a trobar-la.

Una vegada conegut el fil de la películ·la, creieu que és possible que el món en el que vivim pugui ser una prjecció irreal de la realitat, com és el cas de Màtix, i que existeixi una realitat paral·lela en el nostre món?

Per la meva part crec que em costa creure que hi pugui haver una realiat paral·lela a la que vivim.

Aleix Roig

Filosofia Presocràtica

Mapa conceptual que explica la Filosofia Presocràtica, tot relacionant els diversos conceptes que hem treballat a classe entre ells.

Els Sofistes

Els sofistes van ser una mena de mestres ambulants que oferien els seus ensenyaments sovint a canvi de diners, a diferència de Socrates, que ho feia gratuitament. Es declaraven mestres de l'areté política, i els seus ensenyaments pretenien convertir els alumnes en ciutadans excel·lents.

Sòcrates va començar la seva vida envoltat de sofistes pero al llarg del temps es va acabar distanciant d'ells, ja que tenien diferents conceptes del significat i l'objectiu de la paraula (els sofistes deien que la paraula era una arma molt poderosa, que podia ser utilitzada per a la manipulació)

Un sofista important va ser Protàgores, considerat el pare del sofisme. Es l'autor de la cita ''l'home es la mesura de totes les coses''. Pensa, partint d'Heràclit, que tot esta regit per particules i que el moviment depén d'un contrari.

Protàgores era un mestre de la retórica que recorria el mon impartint el seu coneixement a canvi d'unes elevades taxes (tal i com deien les doctrines sofistes). Plató l'acredita de ''inventor'' o ''pare'' de la doctrina sofista o el paper del sofista professional.

L'ésser humà

Durant les ultimes setmanes, a la classe de filosofia, hem estat treballant en una videocreació que havia de definir (o ajudar a definir) l'ésser humà.

El nostre grup ha creat un vídeo que es basa en una sèrie de trets característics de l'ésser humà, enumerant-los i il·lustrant-los breument. Ho hem fet així perquè creiem que la definició d'esser humà es impossible, i el que mes s'hi aproxima es la distinció de trets característics únics a l'ésser humà, a fi de diferenciar-lo dels altres éssers vius.

La importancia del missatge no es cadascun dels trets en particular, ja que molts éssers no humans poden posseir un o fins i tot dos d'ells. La importància està en el conjunt de tots ells que forma el perfil del que anomenaríem ''ésser humà''.

L'ésser humà és un ésser únic. Es indefinible, cada humà es diferent al anterior i al següent. Però normalment tenen els trets en comú que hem relacionat a la nostra videocreació.

A classe últimament hem estat parlant del que és real, el que sembla, el que existeix... A continuació us adjunto un link d'una cançó de "Teràpia de Shock" que es titula: La Realitat. També incloc la lletra perquè em respongueu les següents preguntes:
Què és per tu la realitat?
Què és la realitat segons la cançó?
Quina relació hi ha entre el teu punt de vista i el de la peça musical?

http://www.youtube.com/watch?v=JZ3rxLH0US8

Obres els ulls i mires al teu voltant i no saps el que t'està passant, lentament els dies van passant, tot va canviant i tu et vas fent gran.
Tantes coses que has somiat, i ara veus que no són veritat, i ara veus que no es compliran. Però tot i així, hi ha moltes coses que no es somien, que es viuen, que es senten, que són la realitat.La vida és per sentir, la realitat... Tant se val el que hagis estranyat, que els records mai no s'oblidaran. Les persones que a tu t'han marcat en el teu cor perduraran.
Tants camins per escollir, però el teu ja el tenies escrit, però el teu ja estava marcat. I tant de tros, que a tu, encara et queda, i tantes coses per veure...
Pots estimar, pots ser estimat, pots fer petons i acaronar, i pots fumar i et pots morir, pots escollir seguir vivint, i pots plorar i ser feliç, pots dir que no i pots dir que sí, pots escoltar i ser escoltat, imaginar poder volar, i anar més lluny i més aprop i disfrutar del que hi ha, que si els amics, que si els amants,
que sempre vénen i se'n van. Pots treballar, et pots emprenyar i si et convé pots perdonar. Pots ser creient, pots ser ateu, pots dir hola i pots dir adéu. Pots caminar, pots recordar, contaminar o reciclar. La pots cagar, rectificar i pots somiar.
La realitat, la vida és per sentir, la realitat...
Sentir-ho, vivir-ho...