La nostra video creació es basa principalment en un punt clau: les etiquetes. Tots els humans ens movem per etiquetes, qe acostumen a ser adjectius. Aquests adjectius existeixen perquè ha succeït quelcom que els ha fet néixer. Quan coneixes una persona i després et pregunten: Què t'ha semblat? Constestaràs: Simpàtic, arrogant, amable... La idea és fer una gradació d'adjectius des dels que tenen un caire més negatiu, fins els més volguts per tothom. Això ho podem veure quan a la meitat del vídeo hi ha un cartell que diu: no tot és negre, també hi ha blanc. El negre com a foscor, el blanc com a puresa. Però és realment com és l'ésser humà, som com el Ying-Yang: en les coses bones tindrem petits errors, i de les coses dolentes en podrem treure guanys. Un altre punt a tenir en compte és les cançons. La primera es diu "Apologize" i la tornada ve a dir que és massa tard per demanar perdó, que el que està fet no es pot canviar. I ho vam lligar amb la idea que per arribar a tenir la paraula "prepotent" en el nostre treball, algú ha d'haver estat prepotent i algú ha d'haver patit les conseqüències i ha hagut d'inverntar-se la paraula per descriure-ho. És massa tard perquè no existeixi la paraula "prepotent". L'altra canço es diu "Dancing in the moonlight" i bàsicament transmet una sensació d'optimisme que va molt adequada a les imatges. La nostra conclusió final és que cada ésser humà és imperfecte, perquè no existeix la perfecció en persona. Tothom té errors, tothom es pot equivocar. I dels nostres errors en pot aprendre tothom i poc a poc anar-nos configurant com a persones. Gràcies! Ari Clavell, Ariadna Codina, Isa Murgui i Mireia Neddermann
La nostra video creació es basa principalment en un punt clau: les etiquetes. Tots els humans ens movem per etiquetes, qe acostumen a ser adjectius. Aquests adjectius existeixen perquè ha succeït quelcom que els ha fet néixer. Quan coneixes una persona i després et pregunten: Què t'ha semblat? Constestaràs: Simpàtic, arrogant, amable...
ResponEliminaLa idea és fer una gradació d'adjectius des dels que tenen un caire més negatiu, fins els més volguts per tothom. Això ho podem veure quan a la meitat del vídeo hi ha un cartell que diu: no tot és negre, també hi ha blanc. El negre com a foscor, el blanc com a puresa. Però és realment com és l'ésser humà, som com el Ying-Yang: en les coses bones tindrem petits errors, i de les coses dolentes en podrem treure guanys.
Un altre punt a tenir en compte és les cançons. La primera es diu "Apologize" i la tornada ve a dir que és massa tard per demanar perdó, que el que està fet no es pot canviar. I ho vam lligar amb la idea que per arribar a tenir la paraula "prepotent" en el nostre treball, algú ha d'haver estat prepotent i algú ha d'haver patit les conseqüències i ha hagut d'inverntar-se la paraula per descriure-ho. És massa tard perquè no existeixi la paraula "prepotent". L'altra canço es diu "Dancing in the moonlight" i bàsicament transmet una sensació d'optimisme que va molt adequada a les imatges.
La nostra conclusió final és que cada ésser humà és imperfecte, perquè no existeix la perfecció en persona. Tothom té errors, tothom es pot equivocar. I dels nostres errors en pot aprendre tothom i poc a poc anar-nos configurant com a persones.
Gràcies!
Ari Clavell, Ariadna Codina, Isa Murgui i Mireia Neddermann